En Observació


Regulació de les APPs de Salut

Posted on May 9, 2013 by Imma Grau

la fotoLa proliferació d’aplicacions per smartphones en salut, encara no té regulació específica. Anant més enrere en el temps, les webs que parlen sobre salut també en tenen, excepte per l’aspecte de protecció de dades i altres legislacions aplicables a tot l’univers web, com les de la propietat intel·lectual i industrial. Els intents de regular continguts de salut han tingut diverses aproximacions, de moment com escàs èxit. El fracàs de generar un domini “. Health”, la possessió hauria de ser garant de qualitat, i que hauria d’haver coordinat l’OMS, o possibles directives de la UE que es van quedar a rang de “policy papers“, van mostrar la dificultat de legislar al respecte. Los lobbys pressionen perquè no es perjudiquin els seus interessos i consensuen que, per als webs de salut, una declaració de finançament és suficient, no cal que els continguts distingeixin entre màrqueting i informació. D’altra banda, és complicat afegir com a característica de la informació de salut, a més de la qualitat, la neutralitat en aquest tipus d’informació tan sensible.

Així les coses ia falta de regulació es generen els “segells de qualitat”, que implementats per terceres institucions, comproven que les entitats que s’adhereixen compleixen amb els requisits explicitats en els seus codis ètics. Entitats com el Col · legi de Metges de Barcelona (COMB-Web mèdica acreditada), o la Suïssa Healh On the Net Foundation (HON), tenen els seus propis.

I ara, amb les Apps sembla que el camí serà similar. La FDA americana es proposa regular, tot i que està fent una aproximació prudent i amb temps. A Europa, i amb el ‘suport’ de la farmàcia, la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologia de la Comissió Europea es dedica a llistar en un directori les aplicacions per a pacients disponibles i demanar informació sobre les seves característiques, l’opinió associacions de pacients, el nivell d’utilització i autoria i país d’origen de l’aplicació

A Espanya, sembla no haver-hi moviment regulatori a nivell nacional. I a nivell de les comunitats autònomes, Andalusia, des de la seva agència de qualitat, i Catalunya a través del COMB i la Fundació TIC-Salut, es posicionen per poder certificar qualitat sota uns criteris consensuats, molt inspirats en les webs mèdiques de qualitat.

Caldrà seguir observant el desenvolupament.

 

Iniciativas institucionales de aquí y de allí en regulación de ‘apps’ (Diario Médico) http://www.diariomedico.com/2013/04/29/area-profesional/gestion/iniciativas-institucionales-regulacion-apps

El primer Directori Europeu d’Apps de Salut recull 200 aplicacions avaluades per associacions de pacients: http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/flashticsalut/html/es/articulos/doc36290.html

European Directory of Health Apps 2012-2013. A review by patient groups and empowered consumers. Patient View, European Health Forum, 2012 [accés: 21 de novembre 2012]. Disponible a: http://www.patient-view.com/uploads/6/5/7/9/6579846/pv_appdirectory_final_web_300812.pd

Recomanacions per APPS saludables de l’Agència de Qualitat Sanitària de http://www.juntadeandalucia.es/agenciadecalidadsanitaria/calidadappsalud

 

 

Sobre tabús, pacients empoderats i la llei del mínim esforç …

Posted on March 24, 2013 by Imma Grau

 

A la Societat Xarxa molts models de relació canvien. Les noves fórmules de connexió que facilita Internet, l’horitzontalitat, persistència i abundància d’informació, van fent canviar els paradigmes post industrials. L’individu té al seu abast cada vegada més eines que li permeten (obliguen?) Gestionar el seu dia a dia: els seus estalvis, viatges, relacions laborals i personals, tenen una fórmula nova de gestió amb la Xarxa … La percepció de bé-servei evoluciona, i cada node de ‘la xarxa’ s’activa amb mes facilitat. Els més joves s’adapten, en general mes, ràpid que els grans.

En aquests temps de canvi accelerat, sovint s’oblida un aspecte important de la vida: la malaltia i la mort. Es parla poc, s’han anat perdent part dels referents culturals, però l’individu ‘en xarxa’ encara no ha construït noves pràctiques d’afrontament. Van sorgint exemples de persones carismàtiques, però encara no ens acabem de convèncer que és una cosa que va amb nosaltres, que amb tota probabilitat haurem de gestionar.

Des del sector sanitari hauríem de promoure un canvi. Un canvi on les bones pràctiques d’afrontament de la malaltia deixaran de ser un tema marginal, del qual només preocupar-se si ‘et toca’ … Com introduir dins de la quotidianitat, com un aspecte més de la vida, és un tema complicat, sobretot quan no arribem a posar-nos d’acord sobre quina és la fórmula adequada a promocionar. El debat que suscita el model que s’ha anomenat ‘pacient empoderat’ és bona mostra d’això.

De l’experiència d’haver desenvolupat una iniciativa com forumclínic, en què pacients i professionals es troben en un nou context, un nou model de relació, extrec els següents aspectes per entendre fites necessàries a tenir en compte en la promoció d’un ‘pacient empoderat’ .

 

pacient empoderat

 

 

Essencial en tot el procés és la motivació que mou als pacients a superar una actitud passiva de mínim esforç ‘resignat’, per informar-se i activar-se. Una bona palanca de motivació és l’exemple: veure a altres persones amb la mateixa ‘condició’ que, tot i la malaltia, aconsegueixen una bona qualitat de vida i adaptació, mou a indagar sobre les fórmules de com aconseguir-ho.

Faltaria a la taula alguna columna mes que representés els actors institucionals, el paper de promotor, avaluador i possiblement finançador en un sistema majoritàriament públic, sembla imprescindible.

 

Institucions sanitàries i mitjans socials (I)

Posted on February 11, 2013 by Imma Grau

Universidad de Barcelona-1870En el sector sanitari es produeixen diferents aproximacions a les xarxes socials. John Sharp investigador en informàtica de la Cleveland Clinic proposa una classificació en cinc àrees: la eMedicina, enfocada a la investigació sobre l’efectivitat de models de salut intervinguda per la tecnologia en xarxa-un dels principals representants seria la publicació Journal of Internet Medicine Research . La eSalut, que comprendria les comunitats virtuals, els blocs, i l’ús dels mòbils El moviment dels ePacientes i la medicina participativa, el paper de la eFarma i el nou format de la eComunicació en salut. Com diu Sharp, aquestes àrees que se superposen sovint, són ja realitats socials.

Aquest panorama de mitjans socials, s’enfronta sovint amb institucions poc acostumades a la comunicació bidireccional intervinguda per la tecnologia. Predomina, en moltes ocasions, la reserva que fa als possibles perills d’introduir-se en un mitjà conversacional, on la institució no té tot el control.

Paulatinament, prestigioses institucions sanitàries com la Cleveland Clinic, la Mayo Clinic o l’asseguradora Kaiser permanent, s’han decidit a participar en els mitjans socials. La decisió es deu en part, a constatar que és inevitable estar-es parla de les institucions a la xarxa-, així que és millor poder emetre una imatge coherent a la política de la institució. També ha influït en la decisió, la visió d’aquests nous mitjans com a facilitadors de la promoció de la salut i del compromís dels pacients-o ‘engagement’ – amb la gestió la seva pròpia salut.

Aquestes institucions han desenvolupat Polítiques per a l’ús de Mitjans Socials, regles del joc que tenen molt a veure amb el sentit comú. Totes es basen en proposar una clara diferenciació entre els individus que parlen en nom de l’organització i els que ho fan de forma individual. Els primers s’ha d’atenir a les normes de conducta de les institucions i les normes d’ús desenvolupades ‘ad hoc’ per als mitjans socials. Els segons han d’evitar utilitzar la imatge de la institució-inclosos, per exemple, els correus electrònics corporatius-, i especificar de forma clara que es tracta d’una informació / opinió personal. En ambdós casos s’ha de garantir la confidencialitat de les dades dels pacients.

Les polítiques inclouen llistes del que es pot i no fer en mitjans socials relatius a la institució. Són normes de respecte a la legalitat, d’estil i d’organització, segons el mitjà, del tipus de missatge adequat: youtube per vídeos consells de salut, blocs temàtics per especialitat mèdica, comunitats virtuals per a pacients de malalties cròniques o rares, etc.

 

La eSalut que ve …

Posted on January 17, 2013 by Imma Grau

BOLA CRISTALLa Comissió Europea va llançar a principis del desembre passat un “Pla d’Acció” per afavorir la implantació de l’eSalut a Europa (1).

Assenyala l’informe de presentació del pla, la rellevància econòmica de l’envelliment de la població quant a costos sanitaris i la importància de trobar fórmula d’utilitzar les TIC per millorar l’eficiència de l’atenció en salut.

Que tot i que el volum de negoci de telemedicina s’ha incrementat en un 18% anual, hi ha un retard de la implementació de les TIC en el sector de la salut respecte a altres sectors.

Segons el pla la CE emprendrà accions que facilitin: la connexió de tots els països, la “interoperabilitat” dels sistemes sanitaris dels estats membres, el desenvolupament empresarial privat i adopció de “bones pràctiques”, l’alfabetització en salut dels ciutadans i el mesurament del valor afegit dels productes i serveis que es vagin implementant.

La interoperabilitat entre sistemes nacionals / regionals seria tremendament positiva, des de qualsevol perspectiva: facilitaria la gestió internacional dels sistemes sanitaris i la circulació de professionals i pacients sense problemes de llicències, històries clíniques, protecció de dades, etc. També facilitaria l’accés per a la investigació a una quantitat immensa de pacients, podent-se realitzar grans avenços utilitzant tècniques de mineria de dades.

A més en telemedicina, la ràpida adopció dels smartfones i la facilitat amb què es poden acoblar dispositius de mesura com, per exemple, els glucòmetres, permeten la monitorització contínua dels pacients-en lloc de la periòdica de les visites presencials-, afegint mes quantitat de dades on poder investigar.

Isaac Kohane, Jeffrey Drazen i Edward Campion, de la Universitat de Harvard (EUA) signen una aportació a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine-de la qual Drazen és l’editor cap-, sobre com serà la medicina del nostre segle ( 2).

Apunten els autors a que gràcies als milions de dades disponibles de poblacions compostes per milions d’individus, aplicats a models estadístics i estudis observacionals, la medicina serà molt més precisa, arribant a tenir en compte el detall molecular de cada individu.

També que serà més transparent, perquè els ciutadans demandaran que les dades en què es basen les autoritzacions de fàrmacs o dispositius mèdics siguin completament públics i transparents, el que provocarà un estricte control de les autoritats mitjançant agències reguladores

Finalment, opinen que la medicina serà més eficient, centrada en la prevenció i l’accés equitatiu d’una població més informada, que afavorirà una nova relació metge-pacient, de nou més humana.

Per avançar en tots aquests aspectes és imprescindible generar nous models de coneixement, bones pràctiques i estàndards que permetin un canvi estructural dels Sistemes de salut i atenció social. I per a això hi ha molt camí per recórrer.

Un exemple de la dificultat d’avançar en implementar nous processos, la podem veure a la mateixa elaboració del pla europeu. Un dels informes emprats per fixar els objectius del pla, es va realitzar mitjançant consulta dels estats membres (3). El vaig informar concloïa que la utilitat de la telemedicina es traduïa en:

  • Major qualitat: millorant continuïtat assistencial, accessibilitat, seguretat dels pacients i equitat (ORGANITZACIONS), qualitat de vida, accés a la informació i empoderament, disminució visites als centres de salut, resposta més ràpida (PACIENTS) eficiència en l’exercici de les tasques, accés a informació i coneixement, i facilitat en la interconsulta (PROFESSIONALS).
  • Reducció de costos contribuint a la sostenibilitat del sistema.
  • I la garantia d’un accés més ampli a la informació relacionada amb la salut dels pacients, l’atenció de salut dels professionals i els grups d’interès
  • L’informe es va elaborar amb els resultats d’una enquesta pública, llançada al març de 2011, a la qual van contestar la modesta quantitat de 239 individus.

El camí cap a l’acord d’estàndards que facilitin l’eficàcia de l’eSalut sembla complex, però la seva necessitat és indiscutible.

(1) e-salut Action Pla 2012-2020 – Innovative healthcare for the 21st century http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemdetail.cfm?item_id=9156

(2) A Glimpse of the Next 100 Years in Medicine http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMe1213371

(3) Report on the public consultation on eHealth Action Pla 2012-2020 http://ec.europa.eu/information_society/activities/health/docs/policy/ehap2012public-consult-report.pdf

 

Internet i la Intel·ligència Col·lectiva

Posted on November 28, 2012 by Imma Grau

 

En una interessant entrevista de la prestigiosa edge.org a Thomas W. Malone, director-fundador del Centre del MIT per a la Intel·ligència Col·lectiva, aquest resumeix els últims resultats obtinguts en el seu centre d’investigació.

Observa Malone, que la intel·ligència, així com l’estupidesa, no és només una qualitat dels individus, sinó que també ho pot ser dels grups.

L’objectiu del seu treball és comprendre com funciona la intel·ligència col·lectiva – la potencialitat s’ha multiplicat amb Internet-, especialment la resultant de combinar grups de persones i computadors. Saber com millorar aquest treball de grups-en particular-, i comprendre cap a on evoluciona la societat-en general-. Com a científics intentar comprendre el que és, com enginyers com crear el que volem ser.

De l’observació de fenòmens d’intel·ligència col · lectiva de més de dos centenars de casos, com ara Wikipedia, Google o InnoCentive (la comunitat que ha desenvolupat el sistema operatiu Linux de codi obert), han detectat fins a 19 ‘patrons de disseny’ d’aquests grups , que es reprodueixen quan els grups té èxit en generar ‘intel·ligència col·lectiva’.

Però per poder conèixer els factors d’èxit s’hauria de poder mesurar la intel·ligència col · lectiva. I per fer-ho realitzar diverses investigacions experimentals sobre més de 200 grups de 2 a 5 persones.

Van adoptar com a definició d’intel·ligència, la individual, que la persona intel·ligent és la que aprèn ràpidament, s’adapta bé a noves situacions i és capaç de realitzar multitud de tasques. Després van traslladar aquesta definició al grup, desenvolupar diverses proves-els resultats es mesuraven amb versions adaptades de test individuals-i es van dedicar a comprovar que factors feien a un grup mes ‘intel·ligent’ que un altre.

Curiosament, els grups amb membres individualment considerats intel·ligents-mitjana i màxima-sol influïen moderadament en el resultat del conjunt. Després multitud de proves, van trobar tres factors inesperats que si semblaven incidir de manera significativa el bon funcionament del grup:

  1. La ‘percepció social’ mitjana del grup. Mitjançant un test que s’utilitza en l’autisme, en què es mesura la capacitat d’interpretar les emocions mitjançant unes fotografies d’ulls, es pot mesurar l’habilitat de ‘percepció social’ dels individus. Aquells grups que els seus membres tenien una mitja una millor ‘percepció social’ obtenien millors resultats.
  2. La uniformitat de presa de torns de conversa. Els grups on una persona dominava la conversa van ser, de mitjana, menys intel·ligents que els grups en què es parlava de manera més equilibrada entre els diferents membres del grup.
  3. La intel·ligència col·lectiva del grup es va correlacionar significativament amb el percentatge de dones en el grup. Més dones es van correlacionar amb un grup més intel·ligent

Malone puntualitza en el tercer factor d’èxit, que estadísticament es dóna una millor habilitat de ‘percepció social’ a les dones del grup d’investigació …

Interessants investigacions, els resultats valdrà la pena revisar amb més detall.

 

http://edge.org/conversation/collective-intelligence

 

 

eSalut i mòbils

Posted on August 17, 2012 by Imma Grau

 

L’ampli ús dels mòbils per part de la població (segons un recent estudi de la ONTSI el 89,3% de la població espanyola major de 16 anys disposa de mòbil i un 66,4% d’accés a Internet), ha propiciat un augment de les funcionalitats d’aquest aparell.

La tendència ascendent a incorporar dades al mòbil permet, a més d’accessibilitat a serveis populars d’Internet com el correu electrònic i als llocs comercials de xarxes socials, el desenvolupament d’aplicacions ad hoc. Aplicacions per a un dispositiu mòbil i personal, que permet accés a informació, la connexió amb altres aparells electrònics, la geo localització i el seguiment personalitzat o selftracking. Tots aquests usos tenen la seva utilitat en e-salut.

Els smartphones permeten tota una gamma d’usos relacionats amb la salut, alguns d’ells serien:

  • Per a pacients crònics: control de medicaments, monitorització remota
  • Per a tots els ciutadans: accés a dades personals referides a la pròpia història clínica, cites amb el seu proveïdor de salut, accés a informació
  • Connexió amb eines de diagnòstic personals
  • Acte seguiment o self tracking: activitat física-Km. recorreguts, per exemple, dietes-calories consumides-, paràmetres mèdics-nivell de glucosa en sang-, etc.
  • Accés a comunitats de pràctica i xarxes socials
  • El self tracking en permetre una monitorització contínua dels pacients, genera una quantitat immensa de dades. Dades que podrien ser de gran utilitat si s’aconseguissin integrar, però no hi ha estàndards ni fórmules senzilles de garantir la privacitat, de anonimitzar les dades (Larry Chu).

Per als pacients, aquestes eines podrien ser de gran utilitat, de fet són els grans impulsors del seu ús, però hi ha dubtes sobre l’adopció universal. Els professionals associen fàcilment els llocs socials amb perills per a la privacitat, terreny no regulat i falta de temps i incentius per dedicar-se. Larry Chu apunta la ‘recepta’ de xarxes socials i comunitats de pràctica ‘fiables’, com una bona aproximació a aquest nou model de salut, que fuig de paternalisme, però que no pretén l’omissió de la cura professional. Les institucions sanitàries que podrien haver d’afrontar un canvi de model-canviant el focus dels processos hospitalaris a una aproximació en xarxa, on els nodes són els propis pacients-presenten una inèrcia que s’ancora en la no refutació, o existència d’evidència científicament demostrada, del nou model i en els dubtes sobre la viabilitat econòmica del mateix

Pel que fa a la viabilitat econòmica, una publicació del Centre d’Innovació de l’escola de Medicina de Harvard indica que els ingressos per explotació d’aquestes aplicacions de salut en smartphones es va multiplicar per 7 de2010 a 2011 i preveuen un creixement encara més gran (x 54) per a 2016.

Com a fonts d’ingressos dels autors:

  • Pagament per descàrrega de les aplicacions, normalment uns imports molt baixos, però que poden arribar a $ 300.
  • Publicitat una aplicació gratuïta o barata pot generar ingressos per publicitat. Aquest és el cas de la revista Medscape.
  • Aplicació amb venda de productes com les que venen un tensiòmetre per a la recollida de dades clíniques.
  • Subscripció: habitualment aplicacions amb funcionalitats gratuïtes, però d’altres que per accedir a continguts premium, s’ha de pagar una quota.

Les aplicacions per a mòbils de l’àmbit de la salut susciten també polèmica quant a la seva regulació. L’entitat reguladora Americana US Food & Drug Administration (FDA) sentència: “Are used as an accessory to regulated medical device; or transform a mobile platform into a regulated medical device” FDA draft guidelines.

Pel que fa a l’evidència científica, un suplement dedicat a recollir una perspectiva internacional de l’ús del mòbil en salut (mHealth) publicat recentment al Journal of Health Communication, conclou que sobrepassant els mites de simplicitat, gratuïtat i universalitat que pesen sobre l’ús de aplicacions al mòbil, però acceptant el seu atractiu, els innovadors i inversors no estan esperant l’aprovació dels avaluadors per desenvolupar nous productes.

Tot i la novetat del camp, l’escassetat d’evidència científica, l’àmplia gamma d’enfocaments, i la manca d’una taxonomia o estàndards, diverses direccions estratègiques es van mostrant com a determinants en l’èxit o fracàs de les aplicacions:

En general, les intervencions mHealth de comunicació semblen tenir més probabilitats de tenir èxit:

  • Quan estan dissenyades per ampliar o connectar els recursos de salut existents, fent contacte humà més eficient-s’integren en sistemes més amplis-. La millora de la informació porta també a un ús més selectiu de serveis i l’eficiència administrativa, la qual cosa redunda en una major satisfacció i confiança en els pacients.
  • Els sistemes integrats de decisions amb dispositius de diagnòstic, de missatges, la vinculació amb l’administració de fàrmacs i les intervencions terapèutiques i de seguiment, vinculant pacient i el proveïdor, també ofereixen resultats prometedors.
  • Intervencions més personalitzades i interactives i que tinguin per finalitat en l’augment del suport social, així com el coneixement.

Per contra, les intervencions mHealth semblen tenir menys probabilitat de tenir èxit:

  • Quan es desenvolupen com una estratègia de canvi comportament individualment, de manera autònoma, sobretot en els entorns de limitació de recursos.
  • Quan són percebudes en entorns deprimits econòmicament com a substitut a un altre tipus d’atenció.
  • Quan els desenvolupadors de les aplicacions es distancien dels actors que les han de desenvolupar i de particularitats locals.

 

Infogràfic sobre l’ús del telèfon intel · ligent en Salut http://healthworkscollective.com/sites/healthworkscollective.com/files/greatist_future-mobile-health-smartphone-3-1.jpg

Entrevista a Larry Chu per Alain Ochoa (Diario Médico) http://multimedia.diariomedico.com/videos/se-esta-avanzando-en-el-tratamiento-de-grandes-volumenes-de-datos)

Suplement sobre mHeath del Journal of Health Communication http://www.tandfonline.com/toc/uhcm20/17/sup1

 

 

Pacient autònom i comunitats virtuals

Posted on juliol 23, 2012 by Imma Grau

O com, tot i estar sol, estar acompanyat

És de tots coneguda, l’elevada incidència de les malalties cròniques, entre la població adulta. L’atenció i els professionals dedicats absorbeixen una part fonamental dels recursos dels sistemes sanitaris (l’OMS estima que representarà un 70% de la despesa mundial en salut el 2020). També se sap de la importància de un pacient autònom per aconseguir una millora en el dia a dia d’aquests malalts, que un dia serem tots.

Una de les malalties cròniques sobre la que mes s’ha estudiat, sobre la necessitat i els models per fomentar un pacient autònom, és la Diabetis. Un famós estudi realitzat entre 1982 i 1993, en 29 centres dels EUA i Canadà, anomenat DCCT (Diabetis Control and Complications Trial), va demostrar que era fonamental perquè els pacients efectuessin una regulació correcta de la glicèmia (nivell de sucre en sang), la participació del propi malalt en l’atenció i cura de la seva malaltia. I que, per a l’assoliment d’aquests resultats, es havia d’oferir una educació integral als pacients amb diabetis (The DCCT Research Group. 1993).

Altres estudis com el realitzat per Norris (un porter anàlisi publicat en Diabetis Care 2002) o l’UKPDS (United Kingdom Prospective Diabetes Study, Br.Med.J 2000) ratifiquen les bondats de l’educació terapèutica i els beneficis clínics significatius obtinguts, tant en el control de la malaltia, com en el de les seves complicacions.

Progressivament, el convenciment de la utilitat de l’educació terapèutica i les diferents formes d’activar al pacient com a gestor actiu de la seva malaltia, s’ha anat estenent, i els estudis sobre la seva efectivitat proliferant.

La formació de pacients es realitza habitualment de forma presencial, ja sigui individualment o en grup, per part de professionals i / o pacients experts.

L’establiment d’Internet, com a part d’una Societat en Xarxa, permet noves modalitats de promoció i suport al pacient autònom. Entre elles destacar el cas de les comunitats virtuals de pacients (com és el cas de forumclínic), que una vegada establertes funcionen com a comunitats de pràctica, i fomenten l’aprenentatge per ‘model’. En aquestes comunitats es troben persones, o familiars de persones, amb un mal comú. Comparteixen experiències i trucs per afrontar els inconvenients que comporten. S’ensenyen i aprenen els uns dels altres, i es recolzen i es donen coratge, des d’una posició que només ells poden comprendre amb totes les conseqüències …

 

Revisió d’intervencions a ‘informació i educació’ i ‘suport i suport’ per Internet

Posted on May 28, 2012 by Imma Grau

Alguna evidència científica sobre salut i Internet (IV)

La següent entrada es correspon amb una revisió que vaig realitzar per completar el context en què fixava la meva tesi: una recerca sistemàtica entre gener de 2005 i juny de 2010 d’investigacions sobre internet, comunicació i salut. Una gran diferència respecte a l’estudi de l’AETS descrit en l’entrada anterior, és la no inclusió en l’anàlisi d’aquells estudis que, segons la classificació de Akesson (1) presentessin resultats sobre investigacions en Telemedicina (tele monitorització, tele radiologia teleconsulta, etc. ).

L’origen

És sabut que l’augment de la incidència de les malalties cròniques està posant en qüestió el model d’atenció sanitària.

Una de les malalties cròniques sobre la que més s’han estudiat models d’intervenció (cursos presencials) és la Diabetis mellitus. Un famós estudi multicèntric realitzat entre 1982 i 1993, en 29 centres dels EUA i Canadà, anomenat DCCT (Diabetis Control and Complications Trial), va demostrar que era fonamental perquè els pacients efectuessin una regulació estricta de la glicèmia (nivell de sucre en sang) , la participació del malalt en l’atenció i cura de la seva malaltia, i que per a l’assoliment d’aquests resultats es havia d’oferir una educació integral als pacients diabètics (The DCCT Research Group. 1993).

Altres estudis com un meta anàlisi realitzada per Norris (Diabetes Care 2002) o l’UKPDS (United Kingdom Prospective Diabetes Study, Br.Med.J 2000) ratifiquen les bondats de l’educació terapèutica i els beneficis clínics significatius obtinguts, tant en el control de la malaltia, com en el de les seves complicacions.

Progressivament l’educació terapèutica i les diferents formes d’activar al pacient-usuari com a gestor actiu de la seva malaltia, s’han anat estenent, i els estudis sobre la seva efectivitat proliferant.

La revisió

En la recerca d’evidència científica d’aquest capítol, però, l’aproximació era específica de publicacions sobre investigacions que haguessin utilitzat Internet com a vehicle de comunicació en salut. Incloïa els apartats d’informació i educació terapèutica, i de suport i suport, per examinar resultats i fixar quines metodologies comuns d’investigació s’havien utilitzat.

Per a realitzar la revisió es va realitzar una cerca a la base de dades PubMedde la Biblioteca Nacional d’EUA de publicacions que continguessin les paraules clau: health + communication + Internet (assajos clínics, editorials, meta anàlisi i assaigs aleatoritzats), entre gener de 2005 i juny de 2010. Es va identificar una llista de 103 articles dels quals, finalment es van incloure en la revisió 20.

En la selecció d’articles, només es van tenir en compte dues de les tres àrees temàtiques definides per Akesson (Akesson KM et al, 2007):

  • Suport i ajuda /
  • Educació i informació

Es va descartar, així mateix, els estudis en què el telèfon era l’eina fonamental d’intervenció.

Resultats

Com en el cas de l’informe 45 de l’AETS (2005), els resultats van mostrar una gran varietat metodològica, encara que es va observar, en el capítol d’Educació i Informació una recurrència repetitiva a les teories de Bandura i la utilització de test comprovats i reproduïbles, de confiança, autoeficàcia i ansietat amb l’ús de les TIC.

Alguns mides de les mostres començaven a tenir entitat, i es comprovava que era possible superar les barreres socioculturals del sector de la població anciana i pobre, posant al seu abast els mitjans adequats.

Es recollia evidència en el fet que les iniciatives estructurades d’Educació a pacients mitjançant Internet era tan efectiva com la presencial. Es mostraven bons resultats en la millora d’autoeficàcia i disminució de l’ansietat.

No es van trobar estudis sobre iniciatives desestructurades (suport i ajuda) com la dels fòrums moderats per professionals sanitaris (com el cas de forumclínic). Ni resultats clínics, ni sobre valors acte percebuts pel que fa a la millora d’auto eficiència i disminució d’ansietat.

Cal investigar més …

Dels resultats es conclou que són necessàries noves investigacions que ratifiquin l’efectivitat de l’educació terapèutica on line i que descriguin les bones pràctiques en aquest camp. I que cal definir i investigar sobre la utilitat pel que fa als usos de ‘suport i suport’ de la comunicació en salut mitjançant Internet, sent un objecte clar d’estudi, les comunitats virtuals de pacients.

Mesures d’autoeficàcia (Bandura), ansietat, i coneixements haurien de ser variables a tenir en compte en futures investigacions, sumant a les tradicionals de salut (mesures clíniques) i cost-eficàcia.

 

Revisió d’intervencions TIC en el control de malalties cròniques

Posted on May 2, 2012 by Imma Grau

Alguna evidència científica sobre salut i Internet (III)

L’Institut de Salut Carlos III, per als profans, centre encarregat de coordinar la investigació sanitària pública a Espanya, disposa d’una Agència d’Avaluació de les Tecnologies Sanitàries (AETS), creada el 1994, per “per atendre les necessitats consultives del Sistema Nacional de Salut en relació amb la definició de la seva Política de Prestacions Sanitàries, en la línia imperant en els Sistemes Sanitaris socialment avançats “, segons apareix en la seva pròpia presentació.

La AETS en el seu interessant informe Núm 45 recull una revisió d’intervencions amb TIC en el control de malalties cròniques (García Lizana, F.; Sarría Santamera, A. 2005). L’informe reflecteix els resultats d’una revisió d’investigacions publicades en les bases de dades de Medline-PubMed i de Cochrane library, entre 1996 i gener de 2005. Van buscar concretament assaigs clínics aleatoritzats que avaluessin l’efectivitat de les TIC

L’objectiu era determinar si hi havia resultats que demostressin la utilitat de les TIC en aquest cas concret, de forma empírica, en el control de les malalties cròniques, basant l’avaluació d’algun criteri clínic.

Van adoptar com a criteri d’exclusió les malalties psiquiàtriques [1] i dermatològiques, intervencions únicament telefòniques i mides mostrals inferiors a 10 en els grups de comparació.

Els autors van identificar 56 articles dels quals es van incloure finalment 25 en l’estudi. Assenyalen els autors que les limitacions principals de l’estudi van ser les relacionades amb l’escassa mida mostral i la diversitat de metodologies emprades. Aquí un mal endèmic: no repetir models i mètodes no permet incrementar l’evidència amb mides mostrals més.

Els resultats de la revisió sistemàtica, obtinguts van ser:

  • L’aplicació de les TIC per al control de la patologia crònica, no millora ni empitjora els resultats clínics. Només es va recollir evidència positiva en el cas de monitorització de variables fisiològiques per a detecció de patologies cardiovasculars.
  • L’aplicació de les TIC per a educació terapèutica i suport social van ser efectius.
  • Van concloure que l’evidència científica és escassa per concloure si les TIC són beneficioses i que aquells sistemes recolzats per una organització aconseguir millors resultats, que les iniciatives aïllades. Han assenyalat que faltava recollir més i millor evidència, concretar metodologies i indicadors de resultats reproduïbles i augmentar el nombre de les mostres.

Progressivament s’han anat sumant a les mesures de millora clínica (nivell de colesterol en els pacients amb dislipèmies, hemoglobina glicosilada en els pacients amb diabetis, etc), altres de caràcter més psicològic (nivell d’ansietat, qualitat de vida auto-percebuda i auto -eficàcia, entre d’altres) i les de caràcter econòmic (comunament freqüentació o vegades que es requereix atenció sanitària i complicacions o nivell de dificultat i / o complexitat de les intervencions).

 

[1] Assenyalar que en la nostra experiència, les comunitats virtuals de malalties psiquiàtriques es troben entre més actives de forumclinic.

García Lizana, F.; Sarría Santamera, A. (2005). Revisió d’intervencions amb noves tecnologies en el control de malalties cròniques. Madrid: Agència d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries (AETS). Institut de Salut Carlos III

Leave a Reply